Associació d'ajuda a persones saharauis amb discapacitat

Els nostres dies al Sahara

Divendres 5 de setembre. Quatre de la matinada. L’equip de Cooperants de l’Associació d’Ajuda a Persones Saharauis amb Discapacitat (a partir d’ara AAPSD) arribem a l’aeroport militar de Tindouf. L’ambient a l’aeroport és anàrquic. Mai a un aeroport amb tant poc fluxe de persones ha estat tan difícil situar-se. Malgrat haver negociat les dates d’entrada i sortida dels campaments amb el coordinador del projecte, el Delegat Saharaui en Valencia i la pròpia Ministra d’Afers Socials de la RASD ningú ens estava esperant. Per què s’havien oblidat de nosaltres? No ho sabrem mai.

 


Finalment un Jeep del Front Polisari ens recull i ens deixa en El Aioun on passem la primera nit i certifiquem que la manca d’organització és un dels trets d’identitat del poble saharaui. Segona sorpresa del viatge: dormirem al ras. Al menys podrem gaudir del preciós cel estrelat del Sàhara, i la temperatura aquesta nit és molt agradable. Al mal temps, bona cara!


Una vegada passada la primera nit i havent-nos instal•lat en els campament emprenem la nostra tasca. Hawari, coordinador dels nostres projectes en els campament ens rep amb molta alegria. El sentiment és mutu. Tots coincidim, està més gros. Posteriorment reunió amb el personal del ministeri: Ministra, Vicepresidents, etc. acordem ruta de treball, itineraris, horaris i comencem a treballar.

La primera setmana ens ubiquem a la wilaya d’El Aioun. Comencem fent visites a les famílies que tenen menors amb discapacitat profunda amb edats compreses entre els zero i vuit anys. Ens acompanya Hawari, la treballadora social de la wilaya i la treballadora social del barri corresponent. Les famílies ens reben amb gran entusiasme i es nota que la nostra ajuda comença a tindre efectes i les famílies ens acullen amb honors d’estat. Sessió múltiple de te. A cadascuna de les visites ens passem una bona estona enraonant amb la família mentre Hawari fa de traductor. És molt eficient, malgrat que en alguns casos no ens fa falta, ja que moltes persones en els campaments parlen un perfecte castellà. També valencià, i inclús eusquera. Donem a les famílies una sèrie de pautes a seguir en el camps de la fisioteràpia. Es tracta de pautes molt bàsiques per portar a terme, sobretot orientades en gran part a millorar la higiene postural, quan es troben gitats a terra, quan es troben al braç de la mare, quan van a menjar, etc., és a dir en les accions més quotidianes durant el seu dia a dia a la haima. Per una altra banda també ensenyàrem exercicis per millorar la respiració i l'expulsió de secrecions (mocs) i també per reduir l'estrenyiment i el dolor causat pels gasos.

Les visites als menors conformen l’aspecte més emotiu del viatge. Els familiars mostren una enorme gratitud davant la nostra feina. Saber que hi ha persones que inverteixen el seu temps i diners en treballar per a millorar substancialment la seua qualitat de vida els fa no sentir-se oblidats per unes hores i això queda reflectit a les seues cares quan t’ofereixen un te calent acompanyat d’unes galetes.
Al caure el dia, ja en la zona de protocol, protegits pels militars del Polisario, una vegada finalitzat el treball de camp, ens reunim per a valorar el treball realitzat, estudiem els casos dels menors visitats, i preparem un document en el que donem unes indicacions a seguir pels seus cuidadors. Hawari s’encarregarà de traduir-lo i lliurar-lo a les famílies. També, una vegada preses les primeres mesures als menuts, aprofitant les poques hores disponibles d’electricitat, ens posem mans a l’obra i confeccionem les primeres cadires. La zona de protocol es converteix en el nostre taller particular.


La zona de protocol és una edificació on ens reunim els diferents cooperants que hi ha treballant a la zona. Està custodiada pels militars del Front Polisari i no es pot entrar ni eixir sense autorització. Hi ha unes habitacions comunes, amb menjador i unes latrines, en contades ocasions immaculades. Esta vegada hem tingut sort. Un grup de xiques basques ens acompanyen. Porten un projecte de cooperació en el que ensenyen castellà per a adults. La tertúlia amb elles és bastant interessant, però els dies en els campaments de refugiats són intensos i prompte ens hem de retirar a dormir.

 
El dia comença ben aviat. Cal aprofitar les hores on el sol no crema. Decidim construir tres cadires terapèutiques per a tres menors d’El Aioun. Les cadires les confeccionem nosaltres mateixa. El material ens ha acompanyat durant tot el viatge i ara és el moment de fer-lo servir. Malgrat que confiàvem molt en la intendència dels nostres amics els sahrauís, ens alegrem molt d’haver pres la decisió de portar en nostre propi material per a confeccionar les cadires. Al dia següent fem entrega de la cadira terapèutica dissenyada pels nostres fisioterapeutes als menors agraciats.

Per a decidir a quin menor entregàvem la cadira, hem tingut en compte tant aspectes individuals del menor (grau de dependència, edat, capacitats neuronals, etc.) com aspectes socials (habilitats de la família, majors garanties d’aplicació òptima del recurs, etc.), sempre en coordinació i amb el vist i plau de les treballadores socials de la wilaya. Amb estos menors i les seues famílies s’ha fet una feina en profunditat, treballant amb ells diferents dies, valorant els canvis que es produïen en el menor amb la correcta utilització de la cadira i transmetent les pautes a seguir i els criteris bàsics en l’atenció de menors amb discapacitat profunda. Les famílies han pogut comprovar com milloraven dia a dia els nostres usuaris i ens han manifestat el seu agraïment per la tasca realitzada.


Mentre els fisioterapeutes treballaven amb els menors escollits el responsable de la intendència, junt amb el personal del Ministeri d’Afers Socials de la RASD, s’ha encarregat de la compra i entrega de material destinat a millorar l’atenció domiciliària de tots els nostres apadrinats, a totes les wilayes dels campaments. Hem entregat bolquers, sabó per a higiene personal, sabó per a rentar la roba i productes per a la neteja dels habitatges.

Passada una setmana hem de canviar de wilaya. Ens traslladem a Auserd. La calor és infernal. És complicat poder dormir a la nit i pel dia no podem treballar amb normalitat. No obstant això, tenim molta feina a fer i no podem aturar-nos per uns simples 48 graus centígrads. Potser el cus-cus amb camell amb el que ens reben les cuineres d’Auserd ajude a suportar les condicions climatològiques.
Val a dir que l’organització del sistema de serveis socials en Auserd és diferent a la de El Aioun. A El Aioun hi ha una millor organització. Ens topem amb una descoordinació evident entre les treballadores socials i el personal del Ministeri. Això, junt amb l’esgotament propi d’una setmana de treball als campament i la forta calor que s’està patint al Sahara fa que el nostre treball no siga tan eficient. No obstant procedim de la mateixa manera. Primer visitem a totes les famílies amb nanos amb edat fins els 8 anys. Després estudiem tots els casos, els entreguem unes pautes de treball a seguir i, d’entre totes, seleccionem dues famílies amb les que treballar en profunditat, fent-los entrega de la cadira adaptada.

Açò és sols una petita part del treball que férem en els Campaments de refugiats sahrauís. Com ens va dir algun cooperant, viatjar als campament per a ajudar a estes persones enganxa. La gent, sense les necessitats que ens hem creat en el món occidental, viu amb una alegria i un sentit de l’humor que és contagiós, les famílies ens acullen amb enorme alegria i en tot moment et fan sentir el seu agraïment pel treball realitzat. Per això tornem amb la sensació d’emportar-nos més coses de les que hem deixat allí, perquè tornem amb la sensació que tenim un deute pendent amb aquestes persones, pel què tindrem que continuar treballant per fer la seua vida més digna.

Atentament,
Associació d’Ajuda a Persones Saharauís amb Discapacitat


¡Atención! Este sitio usa cookies y tecnologías similares.

Si no cambia la configuración de su navegador, usted acepta su uso. Learn more

I understand

Aviso Legal / Política de Cookies / Política de privacidad 

Seguridad de la página de inicio